Història i evolució del municipi i arxiu
|
Fins al 1789 hi haurà un únic òrgan de govern a l’illa d’Eivissa. Fins al Decret de Nova Planta, el 1715, es denominà Universitat. A partir d’aquí, esdevingué l’Ajuntament d’Eivissa.
El 1785, el primer bisbe d’Eivissa, Abad y Lasierra, dividí la diòcesi en 20 parròquies i d’acord amb l’autoritat civil es va crear una Junta de Govern, presidida pel bisbe i el governador, amb poders sobre l’Ajuntament, i s’elaboraren diversos plans de millores tenint en compte el comerç, la indústria de les salines, l’agricultura, les drassanes i la pesca. De l’aprovació d’aquests plans el 1789, se’n derivà una profunda reestructuració de les institucions locals de les illes Pitiüses, que comportà la creació de 17 ajuntaments al camp, un a cada una de les parròquies rurals, però tots dependents del de la ciutat d’Eivissa.
Després de la proclamació de la Constitució de 1812 es modificà el sistema d’administració municipal: s’exigeixen un mínim de 1000 vesins per poder constituir un ajuntament, així els del camp desapareixen tots menys el de Sant Joan i la resta queden com a pedanis dependents del de la ciutat. Al llarg dels següents dos decennis, la nova normativa constitucional no va arribar a consolidar-se atesa la inestabilitat política. No obstant això, hi hagué dos intents de creació de municipis constitucionals, primer entre 1812 i 1813 i durant el Trienni Liberal (1920-1923).
El canvi definitiu del sistema arribarà a partir de 1833, amb la desaparició de l’absolutisme. No serà fins a la consolidació de l’estat liberal a Espanya, i concretament a partir de l’ordre del 5 d’octubre de 1836, dictada pel cap polític de la província, que s’estableixen els ajuntaments constitucionals a la part forana d’Eivissa i Formentera, entre ells els de Sant Josep de sa Talaia. Marià Ribas, de can Mariano Ribes de Benimussa, fou el primer alcalde constitucional de Sant Josep.
Entre les funcions principals del nou Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia hi trobam la recollida periòdica de les contribucions establertes, preparar les llistes de reclutament de joves destinats a fer el servei militar i organitzar les guàrdies de la milícia quan era necessari.
A la reglamentació dels ajuntaments de 1844 que durà a terme el Govern (ara de caire moderat), els alcaldes són nomenats pel governador civil de la província i elegits per sufragi censatari (és a dir, votaran només aquells que paguin impostos a partir d’una determinada quantitat, cosa que deixa sense vot les classes socials més desfavorides), llei que no fou derogada fins al 1868. El 1870, una nova llei municipal ampliarà les competències dels ajuntaments i permetrà l’elecció democràtica dels alcaldes.
Amb la Restauració monàrquica, una nova llei de 1877 farà que les competències municipals es redueixen a l’àmbit econòmic administratiu. L’alcalde veu ampliades les seues atribucions sobre l’ajuntament en poder suspendre els acords municipals i tenir només ell la capacitat d’executar-los. L’administració adquireix també un major poder sobre l’ajuntament, en poder multar i suspendre alcaldes i regidors. Amb paraules de l’historiador Josep Marí Ribas, Reiala, fou precisament en aquests anys que “els municipis d’Eivissa i Formentera entraren en plena època caciquil i els ajuntaments solien estar administrats de manera rotativa per les mateixes famílies”. L’entrada al segle XX no comportarà canvis en l’àmbit polític, però amb la dictadura de Primo de Rivera es perdrà encara més la democràcia als ajuntaments, amb un Estatut Municipal (1924) fet per afavorir la victòria dels partits de l’oligarquia.
Amb la II República torna la democràcia total als ajuntaments, i s’inicien a les Illes els primers passos cap a la redacció d’un Estatut d’Autonomia. Amb la dictadura de Franco, retornam als alcaldes de designació directa i els ajuntaments buits de competències. La democràcia tornarà als ajuntaments amb les eleccions de 1979, en què fou elegit batle de Sant Josep Josep Tur Torres, Vildo.
|
|
L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia no comptarà amb instal·lacions arxivístiques fins al 1998, i serà a darrers d’aquest any quan es contractarà una persona perquè es faci càrrec de l’Arxiu i de la biblioteca municipal. Fins aquest moment la documentació es trobava dispersa per les diferents dependències municipals. Actualment compta amb tres sales per a documentació en fase intermèdia i històrica i una altra per a arxiu de gestió, així com un espai per a l’administració de l’Arxiu i consulta dels usuaris. Té assignat un tècnic i un tècnic auxiliar que continuen portant alhora la biblioteca municipal.
|
La documentació més antiga que consta a l’Arxiu Municipal és un Amillaramiento del pueblo de San José, de 1865, cens agrari lligat a l’establiment de l’impost d’immobles, conreu i ramaderia. No és gens d’estranyar perquè, com hem vist, una de les primeres competències dels ajuntaments fou la recaptació d’impostos.
|
|
El primer Llibre d’actes que trobam comença el 16 de setembre de 1874 i el primer Padró d’habitants és de 1889. Dins les actes del Ple mereix especial atenció la de la sessió extraordinària del 19 de juliol de 1896 (imatges 92-95) en la qual s’aprovà l’escut d’armes que com a distintiu de l’Ajuntament i amb algunes modificacions segueix vigent avui en dia.
L’Arxiu fa les funcions d’arxiu històric, arxiu intermedi i de gestió. L’arxiu de Sant Josep de sa Talaia és inclòs en el Censo-guía de archivos de España e Iberoamérica, directori d’arxius del Ministeri de Cultura i Esports, amb les següents dades identificatives:
Nom: Archivo del Ayuntamiento de Sant Josep de sa Talaia / Arxiu de l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia
Identificador: ES. 7048. AMSJT
|
|